diumenge, 26 de desembre de 2010

NO ANEM PAS BE ...PERO ...

El "Veteranu" cardant canya
Garrotxa o Canada ???
Sant Esteve,per mi sinonim de bicicleta,desde fa uns quants anys,pero es veu que per a les noves generacions,es sinonim de relax,de cinc desfrenats,quatre passavem dels 40,l'altre que ja esta al club dels 30,ha vingut mig enganyat,ja que per aquestes epoques ja esta mig "hivernant".Erem en Lato "Petitdru",el pare Molas,en Mañas,el  desfrenat anonim,i jo.Quan he vist el panorama,ja he penssat que de planer res de res,han començat a parlar de Sant Miquel de Comaderoure,o sigui que ja m'han acollonit,pero que hi farem, amunt que fa pujada,anem cap a Banyils,Sales de Llierca,tirem cap a Can Bosch (les primeres rampes de pujada,qui les va parir),una mica abans de la casa,girem a la dreta i començem a pujar per una pista que em pensava que seria força dura,pero ha estat mes "suau" del que em pensava,aqui ja feia un vent de cullons,pero al passar per dintre el bosc,es podia soportar força be,un cop al Pla del Padro,com que aqui si que fotia un vent de mes cullons, hem tirat avall,cap a l'Aspre,despres d'uns quants revolts,hem tirat cap a Can Roure (l'Esqueleto),anem a buscar l'encreuament dels quatre camins,tirem cap a Can Nierga,una mica despres girem a la dreta cap a sobre l'antiga guixera,passem a tocar Can Terradas,anem cap al diposit d'aigua,girem cap a Palera(Sant Domingu,l'hi deiem abans),cap a Can Lletanis,anar a buscar els corriols de despres de can Riu(molt ben parits),viaducte de Besalu,i cap a fer la cervesa(a Can Quei,com quasi sempre),i cap a casa.Uns 40 km i uns 900 metres de desnivell.

2 comentaris:

  1. Buf, vaig estar a punt de venir, però tinc la mainada malalta...i ja se sap, però menys malt que sinó hem deixeu trinxat.

    ResponElimina
  2. No creguis,vam anar força tranquils, hasta jo vaig poder seguir-los, jajaja.Tu ves guardant forces per despres de Reis,pero sense "molinet",que aixo es exclusiva "Willis" ...

    ResponElimina